No, no, no, no vull morir

Senyor, aquest cop la prova ha esta massa dura per al meu cor, la bomba d’Hiroshima a esclatat i a trencat aquest cor en mil trossets. Però encara queda un trosset que es nega a morir, i que batega amb força.
Senyor; no he passat prou proves? Què més haig d’aguantar? Quina altre prova haig de superar? Us prometo que aquest trosset de cor que em queda aguantarà.
Però Senyor, he fet tot el que se m’ha demanat. He corregut llargues distàncies per un sol moment. He callat perquè m’ho heu demanat. He tancat els braços, quan els volia obrir i ser abraçat.
Senyor, què més proves necessiteu?
Exigeixo una oportunitat.
Senyor, creieu que no me la mereixo?
És injust!!! Senyor, no sou just amb mi. No ha passat prou temps? Faig tot el que em demaneu i més.
No, no, no, no vull morir.
Us ho prego Senyor, deixeu-me demostrar. Deixeu-me els llavis, deixeu-me el cos, deixeu-me les paraules, DEIXEU-ME UNA ESTONA.
Senyor, potser sóc jo qui viu en el món de Disney. Però no vull anar-me’n cada nit a dormir amb el meu somni. SI US PLAU FES EL MEU SOMNI REALITAT.

Demaneu-me el que vulgueu, Senyor, demaneu el que vulgueu. Però no la feu mal, deixeu-la tranquil·la.

Senyor, deixeu-me plorar. No ho he pogut fer, però ho necessito.

SENYOR, M’HO MEREIXO, vos ho sabeu. Mereixo una oportunitat, em mereixo una estona, em mereixo rebentar a plorar d’una vegada. Mereixo una alegria.

No, no, no, no vull morir

Josep