Després d'un període de calma total, de moments en que la pesca li donava menjar a taula, diners per viure i estabilitat, una forta tempesta el va deixar sense forces per lluitar.
Era mariner valent, pescador expert i va lluitar amb ell mateix i contra les forces de la natura per sobreviure, però les forces, l'ànima, el cor li varen fallar. La tempesta era massa forta, les ones gegants.
En aquell intent desesperat de sobreviure, el vaixell va tombar. Ho va perdre tot...la pesca, la barca, el seu futur, tot el que havia lluitat fins aquell moment va marxar, d'un sol cop.
Abatut arribà a la costa, extenuat i sense res...va costar, dono fe, va costar molt arribar fins a la platja amb les vestimentes rasgadas pel temporal...
Van passar dies, molts dies donan cops de cap, lamentant-se del que va passar, de la poca traça que va tenir per dirigir aquell vaixell. Va intentar restaurar-lo, però no va poder, era tard, estava massa trencat.
Intentà tirar endavant, sense vaixell, amb la força que li va donar la seva gent que li feia costat. Va poder tornar a navegar, amb el cap ben amunt, amb el dit assenyalant l'horitzó, direcció des del present, cap al futur, recordant el passat, aprenent d'ell, però deixant-lo tranquil.
Després de temps, podrà tornar a pujar a una nau per navegar mar endins?
PEP
