Nit de Nadal

La nit de Nadal...

En porto tantes, tantes de Nits de Nadal, que no se si recordo quina va ser la primera. El primer tió, els primers torrons, las primeres festes, el primer brindis.
Aquella olor a Nadal, les llums, el menjar, l'olor a festa.
Il·lusions de petits i grans, mares i pares, avis i oncles, amics. Tothom esperant aquest dia per desitjar...desitjar coses bones, desitjar desitjos i desitjos pels demés perquè els nostres ens els desitgen els altres.

Potser no és com el primer Nadal, potser no és com les primeres il·lusions, ni tan sols és com el de l'any passat...tant de bo fos.
Però és el que és i és Nit de Nadal. I en aquesta nit només tinc una cosa, que és la de desitjar coses bones a tothom, desitjar una bona Nit de Nadal.

Família, amics a tots...

BON NADAL!!!


PEP

PD: I tu? Què desitges?

Grans de raïm

Són uns dies estranys, tampoc vull dir difícils, tampoc vull dir fàcils, res del que no hagi fet, sentit, percebut, abans...
Un a un vaig desgranant cada moment com si fos un raïm, poc a poc, en un intent d'entendre el funcionament del meu cervell, de la meva ànima, del meu cor.
Cada granet és un tros del meu passat, un moment, una situació. Com un metge forense vaig fent capes de cada gra per l'estudi.

Aquest és el moment, de reflexió de parada, de llegir, de sentir el cant dels ocells...en definitiva d'introspecció d'un mateix.

És complicada la naturalesa humana, si un mateix no entén la seva pròpia ànima, com ha d'entendre la dels demés?


PEP

Món paral·lel

Encara recordo el meu primer post en aquest bloc (en català bloc), era cap el 2006.

De fet no es deia "un món paral·lel", si no que es deia com el meu nom. 

He canviat de nom, he obert altres blocs, els he tancat, he signat com Josep, com a Pep, com anònim...però al final sempre torno a l'inici, suposo que com tot a la vida.

Crec que aquest és veritablement el meu món paral·lel!!!

Ha plogut molt i moltes experiències des d'aquell primer post...bones i no tan bones, dures (molt dures) i d'altres dolces.

Davant d'aquest paper virtual, he plorat en silenci, he enyorat, he viscut la soledat, he perdut gent estimada, m'he divertit també, però sobretot...he tingut molts i molts amics blocaires, dels que et deixen un comentari, dels que no els hi veus la cara, però si l'ànima.

Sobretot he deixat anar el que no deixo anar, paraules, sentiments, ambigüitats...és un entorn en el que em sento bé, tranquil...

Ara torno a l'inici, ara vull seguir el camí començat. És un bon moment, abans de Nadal.

Josep