Ara ve final d'any i reis, és el que queda d'aquestes festes.
Mai he demanat res, la gent que em coneix sap que no demano mai res per a mi. Quan arriben aquestes dates i em pregunten, no dic res, perquè no em fa falta res de res.
Ja he fet la carta i, he demanat molta salut, joia, felicitat, alegria per tots i, sobretot a la gent que m'envolta.
Què li puc demanar jo a la vida? Què li puc demanar als reis o a l'any nou? El que pogués demanar per mi és impossible, no hi ha ningú que em pugui tornar el que he perdut.
A més, tinc una família meravellosa, tinc dos fills que són la joia de la corona de casa meva, tinc treball i, a més m'agrada el que faig. Inclús tinc amics, molt molt poquets, però de veritat, inclús amics que no ho són tant. Arribo a final de mes, cosa important avui en dia.
Mai hi ha hagut un però, inclús quan estava casat, ni quan em vaig divorciar.
Però aquesta vegada, si vull demanar-li alguna cosa als reis o a l'any que ve per mi. Aquesta vegada demanaré una cosa per mi, només una cosa, però per mi...diga'm egoista, però és el que vull.
Vull ser feliç, tinc tots els mínims i màxims a tots els nivells, però hi ha alguna cosa que em falla, hi ha quelcom que em manca.
Si, se el que és...
Per això ho demano, demano per mi ser feliç, vull ser-ho, em falta aquest punt per ser-ho, però falta.
I perquè no podria ser aquest any que ve?
Demano les forces per ser feliç, se que és un treball meu i, només meu, però necessito l'ajut suficient..
Josep
PD: Molta felicitat i joia per tots i totes.
