I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades.
La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també.
No tinc cap rancúnia.
Josep
dissabte, 15 de desembre del 2012
En la vida!!!
En la vida, hi han moments a on una persona, un moment, et fa molta falta,
i voldries fer-la sortir dels teus somnis per estrènyer-la entre els teus braços!!! Reviure moments.. Viure'ls de nou, o simplement, fer-ne de nous. PEP
La màgia dels records mantè vives a les persones que no estan amb nosaltres, però també en perdura la tristesa i l'anyorança per no poder seguir compartint els moments més especials de la nostra vida.... malgrat tot hi ha instants que sabem que no estem sols i que ens acompanyen molt més que records. Una abraçada
La màgia dels records mantè vives a les persones que no estan amb nosaltres, però també en perdura la tristesa i l'anyorança per no poder seguir compartint els moments més especials de la nostra vida.... malgrat tot hi ha instants que sabem que no estem sols i que ens acompanyen molt més que records. Una abraçada
ResponEliminaNo estem sols...per sort, no estem sols.
ResponEliminaAbraçada
PEP
Quanta raó tens!
ResponEliminao has de tenir en conte Joana.
ResponEliminaGràcies Joana per la teva visita.
Petons
PEP