Him for the weekend

Sons que ja no escoltava, cançons que em feien tremolar el cos, olors perduts en el record, tactes suaus que s’havien tornat aspres, gustos agres, mirades llunyanes, caps de setmana per oblidar...

I torno a escoltar la música que ara, amb força, m’evoquen emocions que per perdudes són noves. Nous olors d’il·lusions, tactes de vellut perfumat i gustos que amb els ulls tancats sento com el plaer de la maduixa acabada de collir. Mirada còmplice i baixada de vergonya...

Caps de setmanes per recordar, imatges permanents en la retina.

Moments entre banys àrabs sense aigua, catedrals reals i passejades entre carrers, entre esmorzars i brots de vi...

“him for the weekend”

PEP

Un dimecres qualsevol, un dia qualsevol

Una copa de vi,

Una passejada per la platja,

Uns riures, sense parar

Una baixada d’ulls

Sinceritat

Un apropament...d’ànima

Un apropament...de cor

Un apropament...i un petó

Un desig...

Tinc mandra, tinc son, no vull llevar-me...

Un raig de llum i un got de vida

Un dimecres qualsevol, un dia qualsevol

PEP

i per Sant Jordi...tu

Ets el meu got d’amor diari

Ets la meva font d’inspiració

Ets un regal pels meus ulls

Ets la blancor que neteja la meva ànima

Ets la rosa dels vents que em guia

Ets la llum per la nit

Ets tu capicua amb el nom

Ets capicua durant el dia, tu me l’obres i me’l tanques...

Ets la maduixa de l’amor que dia a dia menjo

I no és una poesia d’En Miquel Martí i Pol, són les paraules que TU treus del meu cor

PEP

Sempre desitjant-nos tornar a veure'ns

Veig en tu el reflex de la dolçor,
ulls clars i transparents de sinceritat,
ànima neta de mentides sense sentit,

Puc tocar les notes més precioses,
amb la música que em proporciona
la guitarra del teu cos...

Cossos que s'uneixen perfectament,
balls sensuals a totes hores,
fent del foc, el nostre hàbitat natural...

Parlem de tot i de res,
rient de tot i de res,
passegem sense mirar fins a on..

és igual, ens seguirem mirant, gaudint, desitjant-nos tornar a veure'ns després de marxar...


PEP

PS: I seguim mirant endavant, tot esperant el moment de cridar ben fort el teu nom i de que cridis ben fort el meu...

Em reconec

Vaig mirar-me al mirall, alguna cosa ha canviat...
Ara ho veig, feia temps que no ho veia i per això no ho reconeixia

Veig un altre mirada, la mirada de la felicitat
Veig un altre expressió, l'expressió de la tranquil·litat
Veig un somriure, el somriure que m'has dibuixat

No ho recordava, jo era aquest!!
El que ara està al mirall
Ha sortit de dins on era amagat, el millor de mí...

Simplement puc dir,
aprofitat!!
m'aprofito!!

APROFITEM-NOS-EN!!!


Pep

Paraules

Les paraules només són això, paraules...

Trec de la meva boca, de la meva ploma, de les meves tecles...paraules.

Paraules que tenen un sentit, una direcció, un destí, un missatge.

Però no deixen de ser paraules buides sinó s'interpreten.

Són buides i sense sentit a no ser que algú, no només les llegeixi, les escolti,
les senti i les faci seves...sinó que les interpreti...

És aleshores quan cobren sentit.

I ara les crido ben fort, al vent, sense filtre...

I ara sé també, que han arribat al seu destí...

PEP

Jocs

Vam estar jugant tota l’estona, aquell joc que saps que...acaba amb passió.

I ho sabem, oi?

“Quan la passió entra per la porta principal, el seny surt per la porta de darrera”

I va ser així que cada paraula, cada mot que sortia de les nostres boques tenien un significat que estava només dins del nostre vocabulari, el nostre diccionari que dia dia, conversa a conversa anava confeccionant-se, omplint-se d’un estil propi que només coneixíem tu i jo.

Anàvem apropant-nos una mica més, les paraules poc a poc quedaven enrere i vam passar a lleus tocs, certes carícies que feien que una dolça tremolor recorres cada centímetre del nostre cos.

I la humitat s’olorava en l’ambient, aquells petits apropaments varen passar a ser alguna cosa més que una simple i innocent carícia. 

La passió va passar a ser el principal raonament i veiem marxar la raó per la porta...

Però avui no tocava anar poc a poc, avui necessitàvem deixar anar els instints, cridar i esgarrapar...

Josep

He tingut un somni

Avui he tingut un somni...

M’agradaria explicar-lo, però no puc amb paraules

Hauria de fer com faig, amb les mans, amb tremolor a la boca, amb sons incongruents, allargant-me sense sentit... Voldria inclús cridar-lo, ben fort!! 

Però no tinc paraules, m’he quedat sense elles...

Avui he tingut un somni...

PEP

PS: i sí, al somni hi ha una maduixa

Es així...

No sóc de ficar el món dins d’una capsa,

Sóc de ficar-me dins d’una capsa amb el meu món...

No sóc de sorolls que no diuen res,

Sóc de silencis que parlen...

No tants grans moments

I sí molts petits moments...

No m’agrada seguir una línia,

M’agrada el meu món paral·lel...

No et regalaré mai un diamant,

Et baixaré la lluna per donar-nos llum...

No critico ni jutjo, 

Escric en un paper, escolto una cançó i miro una fotografia...

La natura a la ciutat...

La llar de foc a la calefacció...

I em diràs boig?... jo diré sí!!!

Perquè com diria Aute:

“Entre morir o matar prefiero amor, amar...”

PEP