I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades. La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també. No tinc cap rancúnia. Josep
divendres, 13 d’abril del 2018
Em reconec
Vaig mirar-me al mirall, alguna cosa ha canviat...
Ara ho veig, feia temps que no ho veia i per això no ho reconeixia
Veig un altre mirada, la mirada de la felicitat
Veig un altre expressió, l'expressió de la tranquil·litat
Veig un somriure, el somriure que m'has dibuixat
No ho recordava, jo era aquest!!
El que ara està al mirall
Ha sortit de dins on era amagat, el millor de mí...
Simplement puc dir,
aprofitat!!
m'aprofito!!
APROFITEM-NOS-EN!!!
Pep
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada