Les
paraules només són això, paraules...
Trec de la meva boca, de la meva ploma, de les meves tecles...paraules.
Paraules
que tenen un sentit, una direcció, un destí, un missatge.
Però
no deixen de ser paraules buides sinó s'interpreten.
Són buides i sense sentit a no ser que algú, no només les llegeixi, les escolti,
les senti i les faci seves...sinó que les interpreti...
les senti i les faci seves...sinó que les interpreti...
És aleshores quan cobren sentit.
I
ara les crido ben fort, al vent, sense filtre...
I
ara sé també, que han arribat al seu destí...
PEP
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada