Són uns dies estranys, tampoc vull dir difícils, tampoc vull dir fàcils, res del que no hagi fet, sentit, percebut, abans...
Un a un vaig desgranant cada moment com si fos un raïm, poc a poc, en un intent d'entendre el funcionament del meu cervell, de la meva ànima, del meu cor.
Cada granet és un tros del meu passat, un moment, una situació. Com un metge forense vaig fent capes de cada gra per l'estudi.
Aquest és el moment, de reflexió de parada, de llegir, de sentir el cant dels ocells...en definitiva d'introspecció d'un mateix.
És complicada la naturalesa humana, si un mateix no entén la seva pròpia ànima, com ha d'entendre la dels demés?
PEP
Ens passem la vida intentant entendre'ns i al final veus que els va millor a aquells que tan sols esperen a veure-les venir.
ResponEliminaPotser la clau és aquesta...veure-les venir.
EliminaQuan més intentes menys entens, ni entens ni t'entens... no hi fórmula, solament una suma de records que marquen i condicionen.De vegades és millor dedicar menys a entendre i més a viure.
EliminaBon Nadal.
A viure, a viure...el present
EliminaBon Nadal!!!
Som complexes, rics, bells, contradictoris...la naturalesa humana és diversa!, què fer?, no deixar de fer camí...
ResponEliminaBoN NaDaL!
Abraçada!
Gràcies Audrey per les teva visita, sempre clara i neta.
EliminaNo deixem de fer camí, sense moltes més preguntes.
Bones festes a tu també
Abraçada!