Ho se, sempre ambigu.
De tant en tant cansat. De tant en tant decebut, trist...com deies: “avui
t’he mirat i m’han entrat ganes de plorar...”, gràcies, és sincer, dins de la
teva perspectiva pre-pueril.
Però segueixo buscant dia a dia, aquella paraula, aquell gest, aquell
fet...i un dia, i un altre, es fa llarg, molt llarg, però hi crec. Comencen ha
haver pedres en el camí, i les vaig apartant amb el somriure a la boca.
I demà? Tornaré ha apartar les pedres?
Només fes, creu i, seguiré apartant pedres
Diguem!!
PEP
Ben segur que hi tornaràs a apartar les pedres del camí, Josep i amb un somriure, perquè com diria una amiga, no saps mai qui és pot enamorar del teu somriure :-)
ResponEliminaAbraçada!
Gràcies Audrey. Les pedres són petits obstacles que s' han d'anar superant. Dia a dia, moment a moment...ensenyant-nos.
EliminaAbraçada ben forta!!!
Josep
Fes-ho Josep, fes-ho!! No deixis que res et mengi la força!Sisplau recarda... VIVE LA VIDA!!! Jo, ho faig sovint! Es complicat aconseguir la plenitut! Pero em d agrair al que tenim! No t oblido!
ResponEliminaDoncs si, sempre recordo "VIVA LA VIDA", sempre estar present, sempre positiba (amb "b").
EliminaDono sempre gràcies pel que tinc, pel que la vida m'ha donat i m'està donant...res és perfecte, afortunadament.
Molts petons
Josep
La vida de Sísif (Σίσυφος), a jutjar per la imatge, i la dura vida que ens espera, a jutjar pel text. Però seguim, serà que som addictes a la vida, oi?
ResponEliminaMolt perspicaç Josep
EliminaSi, crec que sóc un adicte a la vida i, dono gràcies per això.
Espero que t'hagi agradat el meu petit racó, el meu "món paral·lel"
Abraçada
Josep (també)
És normal que ens calgui alguna senyal que ens faci saber que no lluitem en va... i si la rebem, seguim lluitant sense problemes. Sinó, tot costa més.
ResponEliminaPer cert, admetré que si sóc aquí comentant-te és que alguna cosa m'ha agradat, però encara ets molt lluny de captivar-me i sens dubte, no et pertanyo pas. Molt de gust! ;)
Gràcies pel teu comentari Magenta...
EliminaAlguna cosa hauràs vist, oi?
Amb el teu permís, emdonaré un tomb pel teu món virtual
Gràcies