La meva samarreta

Durant temps anat de compres, buscant una samarreta que m'agradés, que fos de la meva mida, del meu gust, amb colors que m'agradessin, que s'ajustés a mida.

Vaig comprar-ne vàries però sempre tenien un defecte, així que les deixava.

Però aquell cop, sense buscar-ho la vaig veure. Justament el que volia, el que necessitava. La vaig agafar.

Amb aquella samarreta ho vaig fer tot. Dormia, jugava, anava de viatge, no podia estar-me sense ella. Com una part de mi se m'enredava i la cuidava i la mimava i la tocava i...

I un dia qualsevol, d'una setmana "tonta", d'un mes per oblidar i sense ser conscient, no vaig tenir cura i sense voler li vaig fer un forat a la samarreta, aquella samarreta perfecte que tan mimava tenia un forat...li vaig fer jo aquell forat.

I em vaig oblidar del forat, mentre reclamava la seva cura. I no vaig veure´l. Me la posava i me la treia, potser menys cops, per això no veia l'estrip. Es feia més gros.

Suposo que el moment que em vaig adonar d'aquell estrip va ser massa tard.

No vaig saber cosir-ho, amb la paciència, amb el tacte, amb el fil i l'agulla adequada.

Fins que es va trencar del tot...i ara no vull cap més.

PEP

Foscor

Avui és tot fosc...si, és un d'aquells dies.

"Un tel negre es davant dels meus ulls, un fum fosc ennegreix la meva ànima sense futur."

Tres variables formen la vida, passat, present i futur...

Rodola el passat pel meu cap sense sentit, imatges del que va ser i que no és, del que potser un dia serà, però que cada cop és més llunyà.

El present és una ratlla a l'horitzó que sempre té la mateixa distància, de babord a estribord, de proa a popa...tan se val com ho miris, la distància és igual un dia i un altre, cadascun dels meus presents és igual que l'anterior.

Veient les dues primeres variables de la vida, només queda una incògnita...el futur.

"Un tel negre es davant dels meus ulls, un fum fosc ennegreix la meva ànima sense futur."


PEP

Armari

Tinc un armari d'aquells d'Ikea. Un armari que montes l'estructura i desprès col·loques els calaixos.
Aquests calaixos tenen la virtut de que els pots treure d'una manera molt fàcil, treus un de sota i el deixes dalt, treus el de dalt i el deixes al mig, inclús el treus i el deixes fora. A més són molt pràctics per que veus el que hi ha dins.

A vegades barreges sense adonar-te i passes roba d'un calaix a un altre (problema).
A vegades, com que és tan fàcil treure i posar, poses el calaix al lloc equivocat (problema).
A vegades poses un calaix al costat d'un que no hauria de ser-hi allà (problema).
A vegades, et descuides durant un temps d'algun calaix (problema).
Inclús no ordenes els calaixos durant un temps (problema)

No hauria de ser així...hauríem de poder barrejar roba, calaixos, descuidar-se de tant en tant...

Però no, tot això és un problema, l'armari cau i aleshores, a més de la feina de tornar-lo a aixecar i d'ordenar un altre cop, potser no ho estàs fent del tot bé.

M'ha caigut i desendreçat l'armari més d'un cop, he tornat a aixecar-lo i ordenar-lo de la millor manera que se fer (sóc home). Ara ha tornat a caure, potser no he estat capaç d'endreçar-lo bé. A veure si aquest cop dono amb l'ordre correcte i poso els calaixos i la roba al seu lloc.

A vegades necessites ordre, aquell ordre que fa ser estable, aquell ordre que per ell mateix deixa fluir tot.


PEP