I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades. La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també. No tinc cap rancúnia. Josep
diumenge, 24 de maig del 2015
Foscor
Avui és tot fosc...si, és un d'aquells dies.
"Un tel negre es davant dels meus ulls, un fum fosc ennegreix la meva ànima sense futur."
Tres variables formen la vida, passat, present i futur...
Rodola el passat pel meu cap sense sentit, imatges del que va ser i que no és, del que potser un dia serà, però que cada cop és més llunyà.
El present és una ratlla a l'horitzó que sempre té la mateixa distància, de babord a estribord, de proa a popa...tan se val com ho miris, la distància és igual un dia i un altre, cadascun dels meus presents és igual que l'anterior.
Veient les dues primeres variables de la vida, només queda una incògnita...el futur.
"Un tel negre es davant dels meus ulls, un fum fosc ennegreix la meva ànima sense futur."
PEP
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Les teves paraules m'han fet recordar el programa de L'Ofici de viure d'ahir, sobre com ens esclavitza el temps, vivim fuetejats pel temps, quan sols existeix l'aquí i ara, ens agradi o no..., però és el temps que tenim per fer i desfer!.
ResponEliminaAbraçada plena de llum!
Doncs si, anem condicionats pel temps...que va passar...què passarà...i tenim poca cura del que està passant aquí i ara.
EliminaAbraçada!!!