Cada dia aixeca una fulla com un somriure

Aquella planta moria, poc a poc...
Calia cuidar-la una mica
I no només era aigua el que volia
Volia escoltar les paraules que un dia li deien
Aquelles paraules a cau d'orella, escrites amb el cor, sortides per la boca i que feien olor a fresc

Aquelles que deien...
Aquelles que no ha tornat a escoltar

Però la planta renuncia a morir-se
Cada dia aixeca una fulla com un somriure
Perquè sap que li tornaran a dir!!!

I al vespre, li torna a caure una fulla
Ja li queden poques, però...

Cada dia aixeca una de les fulles com un somriure
I torna a somriure pel matí!!
I amb unes gotes d'aigua té prou, encara que no hi hagin paraules

I al vespre li torna a caure una fulla
Mentre li quedi una sola fulla no perd l'esperança i...

Cada dia aixeca la fulla que li queda com un somriure!!!


PEP

Ho legitimo

Molt he estimat i molt estimo encara.
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m'escatimin el fondo plaer
que molta gent dirà incomprensible.
Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quan el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d'una mirada
o bé des de l'escuma d'un sol bes,
proclamo el meu amor, el legitimo.

PEP

PD: i com d'altres vegades, la font d'inspiració d'En Miquel Martí i Pol