I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades.
La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també.
No tinc cap rancúnia.
Josep
divendres, 1 de març del 2013
Un any...
No faré cap escrit,
no ballaré amb les paraules, no
no, avui no toca.
Avui fa un any...
Et recordo cada dia, però avui fa un any...
Tots et recordem
Dins del cor
Namasté, és una paraula molt bonica, carregada d'un preciós significat. Honorar allò que estimem, allò que som i el que hem estat, honorar el més profund de nosaltres... Jo tinc una teoria (no em facis massa cas, de vegades tinc teories estúpides) un any és tot un cicle complert, és el temps necessari per a fer les paus. És el reinici del camí, és l'abandó del país de les llàgrimes, és la frontera com a horitzó, és un obrir la caixa de tresors i guardar tot allò que fins ara estava escampat, és l'obligació d'activar-se, és pensar que el temps és el nostre millor amic... Una abraçada!
Un any. De vegades em sembla molt temps. I de vegades sembla que hagi passat molt menys temps. Però passi el temps que passi, ell sempre hi és al nostre cor. Una gran abraçada Josep. Námaste
Un any és molt de temps, i poc també. Un dia és molt de temps, i poc també. Tota una vida és molt de temos, i poc també. Hi ha qui s'agafa el poder de decidir si és molt o poc i diu quan s'acaba. Ho respecto, però encara no ho comparteixo. Sempre, sempre estarà al nostre cor, com vosaltres. Una forta abraçada pels dos. Namasté
..Un any..un petó allà on siguis! T'estimo! T'estimem més enllà de l'ànima! Sé que ens acompanyes i ens cuides, sé que vetlles pels que estem aqui i pels que estan a punt de venir.. T'anyoro!
Gràcies Audrey per visitar el meu reconet i deixar allò que tu molt bé saps fer...escriure. Si, si que ha generat canvis. Aquest ha estat ple d'adonar-me de moltes coses i, sobretot, de mirar dins, d'interior...
I ni tan sols quan no volem ballar amb les paraules.... ho fem, ens surten, ens valem d'elles per expressar aquelles espines clavades, que ens dolen malgrat el pas del temps. Paraules, pensaments.... l'anyorança, tot arriva al seu destí, n'estic convençuda.
Em sembla que ja ho vaig escriure, però "l'oblit és l'única mort que mata de veritat", mentre no l'oblidis ell o ella estarà amb tu, però no obidis seguir caminant endavant, la vida tan sols té un camí; el d'anada. Una abraçada
Las palabras nunca alcanzan, cuando lo que hay que decir desborda el alma. Julio Cortazar
ResponEliminaGràcies
EliminaUna frase molt adient ara mateix
Petons
Josep
Jo també el tinc molt present encara.
ResponEliminaUna abraçada!
Namasté
Una abraçada
EliminaNamasté
Namasté, és una paraula molt bonica, carregada d'un preciós significat. Honorar allò que estimem, allò que som i el que hem estat, honorar el més profund de nosaltres...
ResponEliminaJo tinc una teoria (no em facis massa cas, de vegades tinc teories estúpides) un any és tot un cicle complert, és el temps necessari per a fer les paus. És el reinici del camí, és l'abandó del país de les llàgrimes, és la frontera com a horitzó, és un obrir la caixa de tresors i guardar tot allò que fins ara estava escampat, és l'obligació d'activar-se, és pensar que el temps és el nostre millor amic...
Una abraçada!
Gràcies Judit, per les teves paraules i la teva teoria.
EliminaPetons
Josep
No cal ballar amb les paraules, però sembla que si ho escrius és com si li diguessis, no? Bé, almenys a mi em passa...
ResponEliminaUna abraçada!
Gràcies Rachel
EliminaJo utilitzo la mateixa teràpia, escric, escric, escric...
I si, crec que les paraules les escolta allà dalt, sembla que arribin millor...
Abraçada
Josep
Un any. De vegades em sembla molt temps. I de vegades sembla que hagi passat molt menys temps. Però passi el temps que passi, ell sempre hi és al nostre cor.
ResponEliminaUna gran abraçada Josep.
Námaste
Núria
Un any és molt de temps, i poc també. Un dia és molt de temps, i poc també. Tota una vida és molt de temos, i poc també.
EliminaHi ha qui s'agafa el poder de decidir si és molt o poc i diu quan s'acaba. Ho respecto, però encara no ho comparteixo.
Sempre, sempre estarà al nostre cor, com vosaltres.
Una forta abraçada pels dos.
Namasté
Josep
..Un any..un petó allà on siguis! T'estimo! T'estimem més enllà de l'ànima! Sé que ens acompanyes i ens cuides, sé que vetlles pels que estem aqui i pels que estan a punt de venir..
ResponEliminaT'anyoro!
De estar...hi és, com sempre ha estat.
EliminaPetó
Josep
Recordar amb amor més enllà del temps i de les paraules, com n'és de bonic!. Un any...jo el considero un període significatiu, genera canvis.
ResponEliminaUna abraçada, Pep.
Gràcies Audrey per visitar el meu reconet i deixar allò que tu molt bé saps fer...escriure.
EliminaSi, si que ha generat canvis. Aquest ha estat ple d'adonar-me de moltes coses i, sobretot, de mirar dins, d'interior...
Una super abraçada "Audrey!
Pep
I ni tan sols quan no volem ballar amb les paraules.... ho fem, ens surten, ens valem d'elles per expressar aquelles espines clavades, que ens dolen malgrat el pas del temps.
ResponEliminaParaules, pensaments.... l'anyorança, tot arriva al seu destí, n'estic convençuda.
Una abraçada ganxeta molt gran.
Moni
Gràcies ganxeta Moni, el profesor slump agraeix les teves paraules.
EliminaLes paraules que tant ens ajuden a expressar, oi?
Abraçada
Josep
Em sembla que ja ho vaig escriure, però "l'oblit és l'única mort que mata de veritat", mentre no l'oblidis ell o ella estarà amb tu, però no obidis seguir caminant endavant, la vida tan sols té un camí; el d'anada. Una abraçada
ResponEliminaMoltes gràcies Marta per la reflexió
EliminaÉs "ell" i és un germà...no oblido, amb el que és present.
Gràcies per donar-te un tomb pel meu món paral·lel
Abraçada
Josep