Emocions...

Quan em vas deixar anar aquell títol, no creia que se'm revelarien tantes coses, "muchas vidas, muchos maestros".
Vaig anar a veure't i em vas dir que tindria un any creatiu.
D'això no fa pas massa, però no tenia ni idea de tot el que em va venir al cap en poc temps. Estic amb la creativitat, imaginació fora de tot límit, sobretot tinc les emocions a flor de pell, només cal mirar-me per veure que cada centímetre del meu cos irradia emoció.
Escolto una cançó, llegeixo, veig una pel·lícula...tot em fa sentir, TOT.
Cadascuna de les situacions que se'm presenten li busco el sentit, el per què, què haig d'aprendre d'allò que em passa? Per què t'has creuat al meu camí? què em vols ensenyar?
Ara escoltant "sense tu", no m'he pogut estar. He rebut un sense fi de sentiments confosos; potser és una tonteria, però potser no.
He tingut la necessitat de preguntar-me sobre el que em passa a través d'un paper amb el fil conductor d'aquesta cançó.
I m'he adonat que tinc el poder d'escollir, però que haig de respectar les decisions dels demés.
La vida ens ha obligat a jugar, al joc d'escollir cada cop que hi ha una cruïlla, però que no podem escollir els camins que altres han d'agafar, tot recordant que d'això s'apren i, "aprendre és sempre un regal, inclús quan el dolor sigui el mestre".
Gràcies a aquesta lectura he tancat algun cercle, alguna porta, i respòs a algunes preguntes, però...s'han obert ferides oblidades, obert portes i formulat més preguntes.
I ara haig de tornar a sanar, tancar, respondre...i això és EVOLUCIÓ.

PEP

PD: Potser no tinc vides anteriors, potser aquesta és la meva primera vida.