Ja no recordo la teva olor,
ni el teu tacte
el to de la teva veu ha marxat,
el teu rostre es difumina, segon a segon.
No recordo aquell petó, ni aquelles emocions, ni aquell estar nu.
Només queden paraules escrites,
textos que ja no tenen sentit,
moments que la memòria ha esborrat...
I...
Altres olors, altres tactes, altres veus, altres rostres.
Altres textos, altres paraules, altres moments...
Torno al meu somni,
Josep
Caram! si que estàs inspirat últimament...jo en canvi, no sé què escriure.
ResponEliminaViure un somni sempre va bé. però si és compartit, millor, no?
Petons mil!
Bé, algú em va vaticinar, que aquest any seria molt creatiu per mi i, no es va equivocar.
EliminaLa inspiració ja saps com és, ve i se'n va...
mil i un petons
Josep
per cert, jo també tinc un record d'algú que a penes recordo. També tinc paraules que no goso borrar, però suposo que l'he de deixar marxar per conèixer nous algús, per anar sumant..
ResponEliminaDoncs que millor que obrint portes, sense descuidar de tancar d'altres, que pot entrar l'aire...
EliminaJosep
Els somnis son molt bonics i necessaris... però lo millor és viure la realitat. No deixis que els somnis et privin de viure una realitat meravellosa...de sentir realment. Somiar es part de viure, pero viure no és somiar.
ResponEliminaAnna
Touché "Anna"
EliminaPotser visc massa de coses que potser un dia passaran i mai passen, potser el que imagino no existeix o, potser el que existeix està davant meu i no ho veig. Potser ho he viscut i ho he desestimat, potser...
Masses "potsers" i potser la realitat és millor que la ficció
Gràcies
Molts petons ;-)
Josep