Vull estar am tu

He tornat a fer-ho...
He tornat a somiar, he tornat a imaginar...
He tornat...

T'he vist amb l'àngel dibuixat a la teva cara, he tocat els teus cabells, llargs, suaus...tanques els ulls mentre els meus dits s'enreden en els teus cabells.
Em mires amb tendresa, com sempre. Una mirada clara, neta, transparent, sense mentides, veig en els teus ulls el desig, la sinceritat.
Passes els teus braços pel meu coll i recolzes el cap sobre la meva espatlla, tenim una sensació de plenitud, de ser un només. Amb aquest acte tant i tant senzill em fas saber molt.
Entrellacem els nostres cossos nus. Quina sensació!!! No calen paraules.
I ara calento les meves mans amb aquell oli, per escalfar la teva esquena, amb suaus passades, fregues de plaer que, amb els teus gemecs, entenc agradables...Ara tu, ara jo.
El joc s'allarga durant la nit, fins que acaba en un èxtasi de plaer...tornem a entrellaçar-nos per dormir.

Però tot té un final, tot té la realitat.
El final és el so del despertador...
La realitat és que no hi ets

Em fas pensar, potser si que la realitat és millor que la imaginació, potser ja no calen tantes palles mentals...però no hi puc fer res, el Josep és persona, el Josep és humà, el Josep imagina, el Josep riu, el Josep s'emociona..

El Josep...somia.



Josep