I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades. La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també. No tinc cap rancúnia. Josep
dilluns, 12 de gener de 2015
Sentit comú
Ja han passat uns dies des de que varen venir els reis d'orient.
Sense demanar res material, em van portar coses...un xandall, un cinturó, unes cremes (ens hem de cuidar)...
Però...vaig demanar alguna cosa per mi que he trobat a faltar; Sentit comú!!!
Crec que és quelcom que m'ha faltat, sobretot en l'últim trimestre de l'any.
Potser el missatge dels reis era;
- Això t'ho has de treballar tu mateix.
PEP
Subscriure's a:
Missatges (Atom)