dimarts, 29 de novembre del 2011

Calaixos


Ja fa mesos que vaig acabar les vacances d’estiu. 
Menys mal que van arribar. 

Reconec que em feien falta i, a més, reconec que vaig petar...difícil de reconèixer per algú com jo, però vaig petar.

Van ser uns dies especials, vaig poder gaudir de moltes coses, sobretot de la natura, que tanta falta em feia, junt a les persones que més m’estimo, els meus dos fills. 
Amb ells he pogut gaudir de dies d’excursions, de rialles, de cansament, de bany fresquet a la piscina del càmping, de caigudes, de picades de vespes (quin mal), de visites de gent que estimo i aprecio molt.
Però no només hi ha hagut gresca, no...
He tingut que fer una bona neteja, neteja de l’armari que feia temps que no netejava. D’obrir els calaixos que feia temps que no obria i, que tenien coses que ja no serveixen i no han de servir.
Diguem-ne que sóc una mica més pràctic...NO CAL, segons que.

M’he quedat amb el que realment val la pena, la resta l’he tirat a la brossa o, simplement he aconseguit tancar el calaix que feia temps que estava obert i no aconseguia tancar...ja està!!
Algun calaix m’ha costat més del conte tancar-lo però he de dir que he tingut ajut, gràcies per ser-hi.

Ara ho tinc tot endreçat.
Calaixos tancats, que no aconseguia tancar i que, per fi són tancats.
Calaixos sense ordre i que ara estan ben endreçats.
Calaixos que he buidat per omplir amb molta il·lusió, amb molts colors, amb molta vida, amb el dia dia, amb l’aquí i ara i, amb tot el futur per davant.

Armari net i polit, endreçat i llest per tornar a omplir de coses...de Figueres i d'Andorra, de la Garrotxa i de Barcelona. Dels "xinos" i del Mercadona...

Un nou capítol d'aquest llibre que vaig començar a l'estiu...

PEP

6 comentaris:

  1. Les teves paraules sonen esperençadores, miren endavant, sembla que hagis passat un full important del llibre personal. Necessitem mirar endavant!, cert.., per fer-ho cal desapendre, fer endreça... Celebro el teu optimisme, Pep!.

    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Si Audrey...
    Passar full, desaprendre, fer endreça.
    Obrir un llibre, escriure en ell...

    Gràcies per les teves paraules.

    Josep

    ResponElimina
  3. M' analegro molt de la teva neteja.
    És tant important pendre coonciéncia d'finalitzar,per poder tornar a començar.
    Et desitjo molt bon inici.

    Petons.

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies per les teves paraules anònim@...
    Segur que et surten del cor.

    Petons

    Josep

    ResponElimina
  5. Calaixos nets, pulids i endreçats??? Mmmmmmm, genial! Preparats per tornar a enredar-los!
    Odio profundament l'ordre, no en sóc amiga. A mi m'agrada remenar entre allò que val i el que no val, però necessito tenir-ho plè, ben plè. Ja veus quines diferències!
    De totes maneres si tu ets sents còmode així, haurà valgut la pena!
    Petonets Pep!

    ResponElimina
  6. Judith...doncs si, sóc una persona ordenada, encara que la vida m'ha donat molt de desordre, però per poder subsistir he necessitat posar ordre i, tirar el que no val per poder tirar endavant.

    Petonets

    PEP

    ResponElimina