El temps va passant de manera inexorable,
sense cap tipus de remordiment,
sense mirar enrere, només endavant,
ni pensar en el mal que fa,
ni en les ferides que va deixant...
que no sempre cicatritzen.
Esquerdes a la cara, a les mans...
camins per on passa el temps.
Pincellades blanques...
Que aparten el color de la juventut.
Cadasquna de les esquerdes,
Cadascuna de les pincellades,
Parlent d’un temps,
Tenen una història diferent per explicar.
Llibres gravats en cadasquna de les marques del cos.
Cada moviment, cada cop més lent i segur
Explica que el tens ben aprés...
Que l’has repetit mil cops...
No és el primer cop,
Però cada cop, s’apropa l’últim.
I ara és quan te n'adones que vols viure,
Que no has viscut prou,
Que, potser hi ha menys vida davant que enrera...
Que no pots dormir...
Que no pots parar-te
Però, el temps, no l’agafaràs mai
Perquè:
El temps va passant de manera inexorable,
sense cap tipus de remordiment,
sense mirar enrere, només endavant,
ni pensar en el mal que fa,
ni en les ferides que va deixant...
que no sempre cicatritzen.
PEP
Com bé dius, Pep, el temps passa de manera inexorable. D'un temps ençà, tinc la sensació que vola!, cal mirar endavant, darrera deixem flors, esquerdes, moments per compendre, per desapendre, per estimar...., no els vull oblidar.
ResponEliminaSempre endavant!.
M'agrada la nova imatge del bloc, té llum!.
Una abraçada,
No hem d'oblidar res, només aprendre...vola el passat que no ha de tornar.
ResponEliminaMoments de canvi, de donar llum a tanta foscor.
Gràcies Audrey per donar-te un tomb per aquest raconet íntim.
Josep
No és el temps el que fa mal. Es com l'omplim o com no l'omplim el que ens dol.
ResponEliminaSalut.
Gràcies "anònim" per la teva opinió...
ResponEliminaPodem omplir el temps, però el temps seguirà passant...millor o pitjor, però se'n vat.
Millor amb el que i amb qui estiguis bé.
Salut per a tu també.
Josep
I malament quan s'atura Josep! Ara imagina que es deturés en un mal moment, ufff! Seria terrible. I en un de bo? Pitjor encara, perquè perquè perdria la màgia del efímer i ens acabaria cansant!
ResponEliminaQue corri el temps! Que nosaltres ho farem al seu costat, infatigables...
Petonet!
Que passi el temps!!! Em quedo amb això Judith...
ResponEliminaGràcies per passar-t'hi
Josep