Vull estar am tu

He tornat a fer-ho...
He tornat a somiar, he tornat a imaginar...
He tornat...

T'he vist amb l'àngel dibuixat a la teva cara, he tocat els teus cabells, llargs, suaus...tanques els ulls mentre els meus dits s'enreden en els teus cabells.
Em mires amb tendresa, com sempre. Una mirada clara, neta, transparent, sense mentides, veig en els teus ulls el desig, la sinceritat.
Passes els teus braços pel meu coll i recolzes el cap sobre la meva espatlla, tenim una sensació de plenitud, de ser un només. Amb aquest acte tant i tant senzill em fas saber molt.
Entrellacem els nostres cossos nus. Quina sensació!!! No calen paraules.
I ara calento les meves mans amb aquell oli, per escalfar la teva esquena, amb suaus passades, fregues de plaer que, amb els teus gemecs, entenc agradables...Ara tu, ara jo.
El joc s'allarga durant la nit, fins que acaba en un èxtasi de plaer...tornem a entrellaçar-nos per dormir.

Però tot té un final, tot té la realitat.
El final és el so del despertador...
La realitat és que no hi ets

Em fas pensar, potser si que la realitat és millor que la imaginació, potser ja no calen tantes palles mentals...però no hi puc fer res, el Josep és persona, el Josep és humà, el Josep imagina, el Josep riu, el Josep s'emociona..

El Josep...somia.



Josep

Ja no recordo

Ja no recordo la teva olor,
ni el teu tacte
el to de la teva veu ha marxat,
el teu rostre es difumina, segon a segon.

No recordo aquell petó, ni aquelles emocions, ni aquell estar nu.

Només queden paraules escrites,
textos que ja no tenen sentit,
moments que la memòria ha esborrat...

I...

Altres olors, altres tactes, altres veus, altres rostres.
Altres textos, altres paraules, altres moments...

Torno al meu somni,


Josep

Dolor

Feia molt de fred, era novembre.
Ja era tard quan sortia de l'oficina, cap a quarts de set d'un divendres, d'un maleit divendres de novembre.
Després de fer el gest que sempre faig per obrir la porta, vaig entrar, però les sensacions d'aquell dia eren diferents. La porta es tancà d'un cop darrera meu. Vaig quedar-me sol, totalment sol, ja podia mirar per tot el pis...eren 118 m2 de silenci, de foscor.
Vaig canviar-me per anar a còrrer, necessitava anar-hi...va ser una hora intensa, no volia tornar, però al final vaig entrar de nou, el mateix gest per obrir la porta, entrar i, d'un cop la porta es tancà darrera meu.

Aquest cop, era més fosc i la soledat més intensa, allà no hi era ni jo.

Aquell moment va ser crucial, vaig caure a terra de genolls, les mans a la cara, vaig arrancar a plorar, a plorar com no ho he fet mai, de genolls em vaig doblegar fins que el front va picar a terra, vaig tancar els punys per colpejar-los contra el terra.

No tenia dolor als punys, era l'ànima la que feia mal...tota una pel·lícula dels últims esdeveniments van passar per davant meu. Això encara em va enfuriar molt més.
El dolor era intens, plorava amb ràbia, colpejava el terra...Vaig cridar molt fort, molt fort...

L'endemà?  l'endemà com sempre.

- Què tal? Com estàs? Com es presenta el cap de setmana?
- Tot bé, tot sobre rodes...com sempre.

Torno a Estopa

...
Todo sigue igual que ayer,
las mismas caras de siempre.
El mismo llanto que me hizo llorar tanto tiempo.
El mismo tiempo que perder.
Parece una eternidad nunca acabo esta botella
porque sigue estando el fondo cada vez más lejos,
...



PEP

I, finalment, un...si

La soledat només té un color,
aquest color és fosc, molt fosc...
La negra llum és la que il·lumina.

Només vull el raig clar, 
se que està dins de la meva imaginació,
i no pot volar, cap a ella.

Camino amb una espelma que m'ensenya el camí, 
aquest camí correcte que no vull agafar,
el camí de la raó i no de l'emoció.

Però haig d'aprendre quan està fosc
deixar el temps passar, deixar sentir...
sentir el cor, abans que se'n vagi.

Anàvem caient en el pitjor dels pous...
jo amb els meus errors, i la teva ma em recollí
moments de dubte i, finalment sentint-me fort.

Bevent la teva dolça mel, sense fi...
recollint la teva tendresa dins la meva ànima,
fent amb silenci, el que si sabem fer

Recollits com si fóssim un, enganxats de ma
enganxats de ment, enganxats de cos...
gaudint el moment...

Per mil moments més

I, finalment, un...si!!


Josep

Atura't, respira...endavant

Atura't, respira...endavant

Aquest olor a mar,
olor salat, humit,
passejar amb els peus nus
per damunt la sorra, escriure en ella.
Fins i tot la brisa que corre és diferent,
acaronant-me la cara.

Recordar quan anava amb els pares a jugar,
El primer petó adolescent a una noia, vora la sorra
Una primera declaració d'amor.
Tantes revetlles de Sant Joan.
Nits de festa major, amb el ball de les set hores.
Banyar-se al vespre sota la llum de la lluna.
Nits de xiringuitos, amb una copa de més...

Records inoblidables a la meva platja.

Aquesta tarda he tornat, estava ple...
M'he descalçat per passejar per la sorra freda. Peus a l'aigua.
Pujar a l'espigó amb actitud adolescent, endinsant-me ben endins
Mar a un costat i l'altra, tanco els ulls per escoltar les onades.

Sensació de pau, tranquil·litat, equilibri

Veig a un nen intentant fer saltar les pedres a l'aigua, saltant les onades, mentre el pare intenta fer volar un estel. M'apropo a ell i li ensenyo uns quants trucs...
Uns aficionats a la pesca, en actitud professional, porten tot el dia i, l'únic que han aconseguit és passar una bona estona entre amics i, una sardinada amb sardines comprades de mercat.
Una parella passejant de la ma. Un xiringuito amb gent prenent i xerrant animadament.

I el millor moment per arribar, quan el sol s'amaga i les emocions salten dins meu, un espectacle increïble. Espectador de més d'una declaració i...

Que bonica que és la platja de Vilanova...Sensació de pau, tranquil·litat, equilibri


Josep