I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades. La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també. No tinc cap rancúnia. Josep
dimecres, 5 de desembre del 2018
Vull seguir veient-te i bebent-te
Vas venir a mi i jo vaig anar a tu
Vam parlar de l'amor, de sentiments, de vida
Fem amor, tenim els sentiments i vivim la vida...
Un mirar endavant, sense mirar enrere
Caminem un al costat de l'altre,
amb l'alegria del moment
Lluny de tot!!
de les paraules maleïdes
de qui vol destruir
lluny de tot això...
I des de la serenor
puc dir ben alt
el que em surt del cor
Son paraules de colors, d'emoció
Que la vida al teu costat es vida...vida meva
Vull seguir veient-te i bebent-te
Veient el beure
Bebent-me el que veig...
PEP
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada