Aaron i Joel

Avui, meu donat un altre lliçó, i ja no se quantes van.

Moltes gràcies fills meus.

Heu tornat a dibuixar emocions al meu rostre.

Una llàgrima, aquest cop d'alegria, un somriure...

Un altre cop heu tornat a enganxar els troços del meu cor,

amb el pegament de l'amor.

Aquest cor trist i gris a tornat a agafar color.

Heu reactivat el reg sanguini.

Ha tornat a bategar. Pum, pum, pum, Ho setiu, oi?

Quan la vida s'havia transformat en líneal,

Heu tornat a descriure una corba.

La meva vida té sentit,

vosaltres sou el sentit de la meva vida.

Gràcies per tornar-me a veure el camí.

És veritat, sou els Mestres,

He d'aprendre de vosaltres,

Sou els Grans Mestres de la Vida.

Com a Pare us he d'ensenyar i...

M'ensenyeu vosaltres a mi.

Us estimo moltíssssssim !!!!!!!!

El vostre Pare, amic, seguidor.

PEP

El desitg

Tanca els ulls,

deixat anar,

no pensis en res, deixa que els pesaments arrivin a tu.

No els provoquis.

Estic darrera teu.

Sents la meva respiració?

Segueix amb els ulls tancats.

Sents com m'apropo?

Molt bé...et parlo a l'orella, et dic amb veu baixa...

"- Et desitjo."

Ho notes?

apujes la barbeta amb els ulls tancats,

signe d'aprobació del que estic fent.

Això fa entreveure el teu coll i, a mi em dona l'oportunitat d'apropar els llavis.

Acarono el coll amb els llavis amb suavitat.

No pots fer més que suspirar.

Relaxa els braços, no facis res. Deixa'm a mi.

Ara són les meves mans que s'apropen al teu cos. T'acarona amb la punta dels dits. Suaument, sense oblidar-me de res. Les meves mans expertes en l'art de treure la roba fa que aquesta llisqui, cap a terra sense cap tipus de fre. Només faig un lleu toc i la força de la gravetat fa la resta.

Ja està, res de roba. Ara apropo el meu cos més i més, en estat de fusió de dos cosos.

Jo faig i tu deixes fer.

T'abraço amb delicadesa i els petons que vaig començar a fer a l'alçada del coll començen a rodolar més avall, sense deixar escapar ni un milímetre del teu cos.

A mida que vaig petonejant, vaig asaborint la fragància del teu cos nu.

Estem totalment entregats, ens hem oblidat per complert de qui som. De qui ets tu, de qui sóc jo, del que representem, però ara...que més dona?

PEP

No oblido...

Et necessitava, si, avui et necessitava.

No hi ets, ho se...però et necessitava. Fa massa temps que m’he acostumat a aquesta situació. Sobrevisc...No tinc una altre remei.

Era molt petit el primer cop que vaig tenir el sentiment de necessitat.

Saps què? Avui he descobert una cosa molt curiosa. No se com dir-ho...

M’ha sortit pel a la cara!!!! Jajaja, com tu.

M’he afaitat d’amagat, tinc 14 anys i...no t’ho he dit. Bé, no passa res, perquè ja ho saps. Se el que em diràs, "jo ja he passat pel que tu has passat", "jo també he tingut 14 anys", així que, millor que no digui res.

Bufff!!!! És l’hora, ja està aquí el tren, jo pensava que això no em passaria mai a mi, però sóc un home. 19 anys.

Destí: Zaragoza, Sant Gregori.

Un consell, si us plau?

No ha arribat. Perquè?

No l’he demanat...senzillament.

Però no deies res, mai deies res, però sempre estaves. Em recolzaves.

I...

Un dia....

Vas agafar el camí de la no-tornada. Vas anar a un lloc, del qual no tornaries més. Aquell en que les ànimes estan amb pau. Un lloc a on descases...per sempre

I...vas marxar i em vaig quedar amb un munt de preguntes que fer-te.

La primera és: Quan són 2+2, vull sentir-ho de la teva veu. No vull saber qui es va inventar el món, vull saber com afaitar-me, com tractar a les dones, com caminar pel mon.

Vull veure la teva saviesa, vull veure la teva experiència. Ho vull tot de tu, no només el primer cognom

Però suposo que ara és massa tard, oi?

Se que ha passat un temps Papa, ho se, però avui m’han dit...Explica-li, parla amb ell, i així ho faig.

Et diré dues coses més.

Em diuen que quan porto les ulleres m’assemblo molt a tu, jajaja. Això t’ho dic perquè riguis una mica. L’últim cop que et vaig veure estaves molt seriós i una mica prim.

La segona cosa...

Que sàpigues que les quatre llavors que vas plantar han crescut molt, s’han fet homes i dones. Que són grans persones. I que et tenen molt dins.

Vas fer una gran feina. Ja pots parlar bé de nosaltres allà dalt, així ens fas bona propaganda per quan pugem, d’acord?

Una abraçada i un petó

PD: Abans d’anar a dormir et diré unes quantes coses més, però en privat.

PEP, no millor Josep, és així com em vas cridar el primer cop

JOSEP