I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades.
La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també.
No tinc cap rancúnia.
Josep
dimarts, 23 de novembre del 2010
Vive la vida
Ben alt i ben fort !!!!!!!!!!
Un cop i un altre, i un altre, i un altre, i un altre...
Les coses vivides amb amor, encara que estiguin enterrades, mai es poden "podrir", Les coses que vull enterrar...no es per oblidar...es per que vull que formin part de mi!
Doncs crida...aixó fa alliberar!!! i ja està!!! pero jo t' envío una abraçada mentres crides. Trovo a faltar coses! Jo, potser cridaria també, per que tinc anyorança!
Sempre Josep...sempre....!!!!
ResponEliminaSi, mademoisselle, si...
ResponEliminaRes a dir.
Un petó
si, potser lo millor....! serà que els pensaments...quedin enterrats dins del interior més profund...peró sempre estaràn vius!
ResponEliminauna abrçada eterna....per sempre...per tu, Josep!
ResponEliminaDins de l'interior més profund, però sempre viu...m'agrada.
ResponEliminaEterna si, eterna. Hi haurien d'haber moltes més coses eternes, sempre que es poguessin soportar.
Una abraçada...
Treu el que portis enterrat.
ResponEliminaA dins se't pot podrir.
De moment no s'ha podrit.
ResponEliminaGràcies per l'opinió
Abraçada
Les coses vivides amb amor, encara que estiguin enterrades, mai es poden "podrir", Les coses que vull enterrar...no es per oblidar...es per que vull que formin part de mi!
ResponEliminaSempre ho he dit. Tot el que he viscut està dins meu i no VULL oblidar. I han poques coses en aquest món que, realment vulgui treure del meu cap...
ResponEliminaQuan vaig penjar el video només volia cridar. Ja està.
PEP
Doncs crida...aixó fa alliberar!!!
ResponEliminai ja està!!! pero jo t' envío una abraçada mentres crides.
Trovo a faltar coses!
Jo, potser cridaria també, per que tinc anyorança!
Si anyores es que no estàs conforme amb el que tens, o no del tot, i, això, un dia o un altre sortirà...
ResponEliminaVes amb cuidado i trepitja ferm i segur, perquè el camí que has decidit seguir no hi trovis pedres a on ensopegar.
Hi han coses que potser es millor enterrar, oblidar, tancar porta i no obrir-la, per no despistar-te en el camí...
si, tens raó!
ResponEliminahi han situacions..que poden despistar!
Seguiré al teu consell!
Gràcies Josep!