diumenge, 4 de desembre del 2016

Nadal 2016

Ja arriben les dates de Nadal
Dates de bones intencions, de propòsits, de regals, riures, de família, d’amics, de recordar-se de qui no te’n recordes mai, de trobar a faltar, de plorar, de nostàlgia...

Tothom som solidaris aquestes dates,

Però potser falta que un cop a l’any existeixi el Nadal, precisament per recordar-nos la nostra essència com a persones, la nostra solidaritat i bones intencions vers els demés...

I així he trobat aquest escrit de Miquel Martí i Pol




Potser Nadal és que tothom es digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre’n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s’empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada.
I potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s’ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.

Miquel Martí i Pol




Josep

dissabte, 15 d’octubre del 2016

Germà...


Intento normalitzar els dies, germà...
Dir que avui és un dia com un altre, és el que faig cada un d'aquests últims quatre anys, germà...
Però el 17 de maig arriba i no li puc dir al meu cor que avui és un dia normal...no ho és!, germà...

És el teu aniversari i ets part de mi, del que sóc i de la meva història.

Vas desaparèixer i vas volar molt amunt cap el teu món de fantasia, on erets feliç.
I allà estàs, amb la llibertat que anhelaves, el lloc on faràs i desfaràs però que, sobretot, ens esperaràs.
No tinguis cap dubte que un dia estaré de nou al teu costat...germà!!!
Res del que sóc es pot explicar sense tu, perquè ets dins, germà...

Un petó, el que em va faltar de donar-te...


Josep

PD: Et dec molt Jordi, guarda'm un lloc al teu costat...vindré!!! 

dissabte, 30 d’abril del 2016

La imaginació



La imaginació no és cap mentida.
Lo imaginari és una via d'accés a la realitat.

La imaginació és la manera poètica d'expressar les veritats més profundes.


PEP

dilluns, 25 d’abril del 2016

Travessa


Vas baixar un dia a veure'm...
del cel, una estrella que encara tinc al cap.

Vas donar-me de beure...
De beure't al veure't...
Bevent-te quan et veia...
Et veia bevent-me...

Mirant-nos.

I si, recordo encara les converses...
les llargues nits sense mirar l'hora.
Els riures, les mans, els ulls
Tu i jo...i el primer cop en TOT.

Fins que,

Arribà el buit,
i la copa buida.
i els dies llargs,
i les nits tristes.

Vas tornar d'on erets d'allà dalt.
Per poder adorar-te sense tenir-te.

I m'he quedat amb el càstig, el càstig del record i la negror de les nits sense lluna i la foscor dels dies sense sol.
Potser la llum arribarà i il·luminarà la travessa, en aquell vaixell que un dia vaig ésser capità i que ara, sense rumb, navega perdut en l'oceà infinit...


PEP



dissabte, 19 de març del 2016

SENTIR

                                         foto: Josep Ventura (Caldes d'Estrac)


Si un dia a mi vas venir, si un dia em vas somiar, si un senyal et va tocar per agafar el camí, aquell camí que un impuls, com quan tenies 15 anys, el cor va fer palpitar.

Però el vent bufà al reves el dia que un ocell va xiuxejar-nos les orelles per retrobar els moments perduts. I un altre cop el mar picà contra l'espigó. Sense compassió, sense deixar sentir, el sentir de les nostres ànimes que més d'un cop i tancant els ulls es van fer una...notant-te, notant-me, notant-nos.

Espigó que ens va sentir les pases temps enrere, aquell espigó que sentí les nostres confidències, el nostre silenci, el nostre parlar fluix.

Moments plens d'allò que feia anys, amb la química de la joventut, anava i venia i que ara, sí...ara, i com la primavera fa brotar l'ametller, m'explotava dins, amb una combinació de felicitat, joia, dolçor...

I se que a tu també...

Encara els meus llavis busquen en l'aire la calor, les mans belluguen dibuixant el recorregut del teu cos i la mirada vergonyosa que un dia baixaves buscant...
​PEP

dilluns, 25 de gener del 2016

Tempesta



Després d'un període de calma total, de moments en que la pesca li donava menjar a taula, diners per viure i estabilitat, una forta tempesta el va deixar sense forces per lluitar.
Era mariner valent, pescador expert i va lluitar amb ell mateix i contra les forces de la natura per sobreviure, però les forces, l'ànima, el cor li varen fallar. La tempesta era massa forta, les ones gegants.
En aquell intent desesperat de sobreviure, el vaixell va tombar. Ho va perdre tot...la pesca, la barca, el seu futur, tot el que havia lluitat fins aquell moment va marxar, d'un sol cop.

Abatut arribà a la costa, extenuat i sense res...va costar, dono fe, va costar molt arribar fins a la platja amb les vestimentes rasgadas pel temporal...

Van passar dies, molts dies donan cops de cap, lamentant-se del que va passar, de la poca traça que va tenir per dirigir aquell vaixell. Va intentar restaurar-lo, però no va poder, era tard, estava massa trencat.

Intentà tirar endavant, sense vaixell, amb la força que li va donar la seva gent que li feia costat. Va poder tornar a navegar, amb el cap ben amunt, amb el dit assenyalant l'horitzó, direcció des del present, cap al futur, recordant el passat, aprenent d'ell, però deixant-lo tranquil.

Després de temps, podrà tornar a pujar a una nau per navegar mar endins?


PEP