Ja arriben les dates de Nadal
Dates de bones intencions, de propòsits, de regals,
riures, de família, d’amics, de recordar-se de qui no te’n recordes mai, de
trobar a faltar, de plorar, de nostàlgia...
Tothom som solidaris aquestes dates,
Però potser falta que un cop a l’any existeixi el Nadal,
precisament per recordar-nos la nostra essència com a persones, la nostra
solidaritat i bones intencions vers els demés...
I així he trobat aquest escrit de Miquel Martí i Pol
Potser Nadal és que tothom es
digui
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre’n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s’empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada.
I potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s’ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.
a si mateix i en veu molt baixa el nom
de cada cosa, mastegant els mots
amb molta cura, per tal de percebre’n
tot el sabor, tota la consistència.
Potser és reposar els ulls en els objectes
quotidians, per descobrir amb sorpresa
que ni sabem com són de tant mirar-los.
Potser és un sentiment, una tendresa
que s’empara de tot; potser un somriure
inesperat en una cantonada.
I potser és tot això i, a més, la força
per reprendre el camí de cada dia
quan el misteri s’ha esvanit, i tot
torna a ser trist, i llunyà, i difícil.
Miquel Martí i Pol
Josep