Intento normalitzar els dies, germà...
Dir que avui és un dia com un altre, és el que faig cada un d'aquests últims quatre anys, germà...
Però el 17 de maig arriba i no li puc dir al meu cor que avui és un dia normal...no ho és!, germà...
És el teu aniversari i ets part de mi, del que sóc i de la meva història.
Vas desaparèixer i vas volar molt amunt cap el teu món de fantasia, on erets feliç.
I allà estàs, amb la llibertat que anhelaves, el lloc on faràs i desfaràs però que, sobretot, ens esperaràs.
No tinguis cap dubte que un dia estaré de nou al teu costat...germà!!!
Res del que sóc es pot explicar sense tu, perquè ets dins, germà...
Un petó, el que em va faltar de donar-te...
Josep
PD: Et dec molt Jordi, guarda'm un lloc al teu costat...vindré!!!
Tampoc no cal que tinguis pressa...
ResponEliminaPoc a poc, Xexu...tens raó, poc a poc
EliminaGràcies per la teva visita!!!
Emotiu, molt! A ell allà on estigui li arrivarà. Impossible no recordar, no anyorar, és un lligam invisible que us uneix, i compatible amb viure i gaudir de la teva vida, viu amb intensitat, si un dia us retrovessiu segur que ell voldria sentir que has viscut una vida plena i feliç.
ResponEliminaUna abraçada ganxeta
Bona lectura, viure i explicar-ho després...
ResponEliminaUna forta abraçada Ganxeta!!!