Si un dia a mi vas venir, si un dia em vas somiar, si un senyal et va tocar per agafar el camí, aquell camí que un impuls, com quan tenies 15 anys, el cor va fer palpitar.
Però el vent bufà al reves el dia que un ocell va xiuxejar-nos les orelles per retrobar els moments perduts. I un altre cop el mar picà contra l'espigó. Sense compassió, sense deixar sentir, el sentir de les nostres ànimes que més d'un cop i tancant els ulls es van fer una...notant-te, notant-me, notant-nos.
Espigó que ens va sentir les pases temps enrere, aquell espigó que sentí les nostres confidències, el nostre silenci, el nostre parlar fluix.
Moments plens d'allò que feia anys, amb la química de la joventut, anava i venia i que ara, sí...ara, i com la primavera fa brotar l'ametller, m'explotava dins, amb una combinació de felicitat, joia, dolçor...
I se que a tu també...
Encara els meus llavis busquen en l'aire la calor, les mans belluguen dibuixant el recorregut del teu cos i la mirada vergonyosa que un dia baixaves buscant...
PEP
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada