Travessa

Vas baixar un dia a veure'm...
del cel, una estrella que encara tinc al cap.

Vas donar-me de beure...
De beure't al veure't...
Bevent-te quan et veia...
Et veia bevent-me...

Mirant-nos.

I si, recordo encara les converses...
les llargues nits sense mirar l'hora.
Els riures, les mans, els ulls
Tu i jo...i el primer cop en TOT.

Fins que,

Arribà el buit,
i la copa buida.
i els dies llargs,
i les nits tristes.

Vas tornar d'on erets d'allà dalt.
Per poder adorar-te sense tenir-te.

I m'he quedat amb el càstig, el càstig del record i la negror de les nits sense lluna i la foscor dels dies sense sol.
Potser la llum arribarà i il·luminarà la travessa, en aquell vaixell que un dia vaig ésser capità i que ara, sense rumb, navega perdut en l'oceà infinit...


PEP