Amagats sota l’atenta mirada de la lluna i de les estrelles...
És allà, en el silenci de la nit on juguem a estimar, on juguem a ser
tu i jo
El nostre secret entre llençols on deixem anar mirades, carícies
infinites
La foscor de la nit ens tapa de les mirades
I de dia en platges llunyanes, on el sol és el nostre confident
On podem parar i abraçar-nos, entrellaçar les mans, mirar-nos sense por
El temps para per nosaltres, les ones tapen el so dels nostres petons i
la sorra esborra les petjades del nostre amor...
Dies de llibertat en ciutat emmurallada, on no s’escolten les paraules
que ens diem, abraçats a l’escala fent-nos retrats d’amor, de sensibilitat
pura, de independència d’emocions, deixant anar sentiments...
Cada cop em costa més marxar del teu costat...
PEP
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada