República independent de casa teva

Un centenar de joves varen entrar a l’Ikea de l’Hospitalet de Llobregat per un habitatge digne. La protesta va ser molt pintoresca, ja que només van estirar-se als llits de la planta de dormitoris de la botiga, alguns es van posar els pijames i es van fer alguna guerra de coixins.

Tot va ser molt pacífic i sense cap tipus de danys. La plataforma “Assemblea popular per la vivenda digne la va encertar amb la seva protesta. De fet no tenien res contra Ikea, ja que com ells mateixos deien no es queixen dels preus dels mobles de la botiga, que d’altre banda son prou econòmics, sinó que un cop comprats, on els col·loquen.

¿A què tenien por els representants del govern quan van desconvocar la cimera de ministres de vivenda de la unió europea? Si aquests manifestants nomes protesten d’aquesta manera i el petits grups que s’aprofiten de manifestacions pacífiques per fer actes de vandalisme estaven perfectament controlats. ¿Segur que era per això, o es que hi ha algun motiu que se’ns amaga?

Sigui com sigui, el que si que tenen raó de protestar es pel fet que no es pugui accedir a cap vivenda digne per cap jove. Ja n’hi ha prou d’especular!!! ¿Quants blocs de pisos s’han fet i en la primera fase hi ha hagut algú que a comprat la meitat dels pisos i el constructor a pogut fer net amb el banc i així les següents fases a disparat els preus?, Ja n’hi ha prou!!! Els que tenen diners compren i venen i es fan més rics i els que no poden compren amb una hipoteca a 50 anys i es comprometen amb el banc per tota la vida. Jo no estic en desacord en que els rics es facin més rics, però na a costa dels més desfavorits, que no comprin pisos per desprès revendre’ls a preus astronòmics. Que algú ho aturi!!!

L’any 98 el metre quadrat a Barcelona era de 1500 € i costaven, 90 m2, 770 €/mes. Ara el mateix pis de 90 m2 val 4000 € el m2 i al mes s’ha de pagar 2000 €. Com es pot explicar si a l’any 98 els tipus d’interès eren al voltant d’un 7 € i al 2005 d’un 3.7 %.

No només costa trobar pis assequible, sinó que el que ja el té està ofegat pels bancs i els tipus d’interès, que si un dia li dona per posar-se pels núvols, més d’un ens quedarem amb família i al carrer.

PEP