Nadals estranys

Sempre és el Nadal...
Són dates entranyables, familiars, de records, d'alegria, de tristor...
Són unes dates, les quals, els sentiments més profunds surten i s'instal·len en el lloc del cervell en que les emocions són més tangibles.
Qualsevol cosa et pot fer riure, plorar, sentir...
Potser són les dates que, per regla general, més bons sentiments provoquen. Sense desmerèixer el que per cadascú representen altres dates.
Per a mi aquest és el cinquè any en el que els Nadals, són més i més estranys.
M'han provocat tot tipus de sentiments...el que més, el de soledat i tristor, encara que rodejat dels meus que, mai m'han fallat.
He arribat a odiar aquestes dates...

Però sempre, tots i cadascun d'aquests cinc Nadals he tingut bones voluntats per a tothom. He enviat Nadales, encara que virtuals. Sempre he desitjat el millor per a tots. Que tothom passi uns bons Nadals i, que tothom tingui un bon any.

Sempre hi ha hagut una Nadala pels meus amics, familiars i, no tant amics.

Avui m'he adonat que hi ha hagut una persona en la qual no he pensat i, potser hauria d'haver pensat més. Una persona a la qual hi hauria d'haver enviat una Nadala a temps i no ho he fet, una persona que sempre ha estat amb mi i no l'he pres tota l'atenció que es mereixia i això que molta de la gent que em coneix i/o s'ha creuat en el meu camí durant aquests cinc anys m'ha dit que hauria de cuidar més.

Avui m'enviaré una Nadala, avui em felicitaré les festes. Avui em desitjaré un feliç 2012.
Però a la resta...també.

PEP