I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades.
La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també.
No tinc cap rancúnia.
Josep
dissabte, 8 de juny del 2013
L'espelma...
Com la llum d'una espelma, viva però tremolosa, càlida en la foscor.
Quan està encesa no vol apagar-se, només cinc minuts més.
Quan s'apaga vull encendre-la, cinc minuts més.
Poques paraules i una sensació que reconec. No deixis apagar la flama.
ResponEliminaPetons
Moni
No calen masses paraules...
EliminaMai s'ha de deixar apagar, sempre que es pugui...
Sigui un amic, un fill, un pare...el que sigui
Petons
Josep
Que no s'apagui...la llum d'una espelma sempre és bona companyia.
ResponEliminaPetons mil!
Fem el possible per mantenir-la encesa
EliminaMolts petons!!!
I menys ara, a les portes del solstici d'estiu, de les nits de foc, les espelmetes han de cremar i donar-nos llum!!!
ResponEliminaUna nit màgica, oi Judit? Sens dubte, mentre hi ha llum, hi ha vida
EliminaJosep
Que no s'apagui!, dóna calidesa al nostre dia a dia i a les nits d'estiu que s'acosten! :-)
ResponEliminaAbraçada!
Sobretot calidesa, mantenim-la sempre, sempre encesa, en els nostres cors...
EliminaSuperabraçada Audrey!!!