Caminant pel mig de la muntanya i, m'aturo tot veient una colònia de formiguetes. Totes tenen el seu rol, totes tenen una tasca, totes tenen un full de ruta.
Totes menys una, m'apropo i veig que està sola, sense el GPS que va dotar la natura a la resta de la seva espècie, sense un camí...perduda!!!
En ella es nota l'angoixa de saber-se estèril en les coses que fa, en els camins que escull.
A primer cop de vista totes les formigues són iguals, però una mirada més acurada te n'adones que, aquesta és diferent a la resta.
Al dia següent, al mateix lloc i, la mateixa formiga visiblement més diferent...ara ha vist a les altres formigues i intenta entrar amb la dinàmica, però el rebuig és evident.
És així, ja no pot ser com elles, ja està fora de la societat...poc a poc, dia dia es va consumint sense ningú que pugui entendre la seva diferència, la diversitat, potser no és l'única, però es veu sola...
http://www.youtube.com/watch?v=ujkjhXF5xB8
PEP
Pobra formigueta! Com l'entenc!
ResponEliminaElla ha escollit al seu camí! Pot ser es el que vol, però es feliç amb la seva elecció?
ResponEliminaJoana, gràcies per passar-te per aquest món paral·lel de nou.
ResponEliminaCrec que som més d'un que l'entenem.
Josep
Anònim...
ResponEliminaNo se si ho ha escollit o s'ho ha trobat.
Gràcies pel teu comentari i per visitar-me
Josep
Devant del que et puguis trovar, també pots escollir com sentir-te!
ResponEliminaDoncs si anònim;
ResponEliminaPerò no crec que es pugui escollir la manera de sentir-se...
Abraçada
Josep
Si obrim els ulls n'hi ha moltes de formiguetes com aquesta i algunes estan demanat ajuda, així que no mirem cap a un altre costat!!
ResponEliminaGràcies pel teu comentari amiga Estrella Polar i, per visitar el meu raconet virtual.
ResponEliminaTenim tendència a mirar només el nostre melic, sense pensar que hi han altres "formiguetes" que necessiten del nostre ajut.
petons
Josep
Potser la formigueta s'ha sortit del camí per observar desde fora allò que ha estat vivint dins el camí marcat. Potser i només potser són les formiguetes que segueixen el camí pautat qui van perdudes en un mòn pautat i marcat sense possibilitats i sense canvis. Potser mai no coenixeran el que veu la formigueta perquè no en són ni conscients. La formigueta es troba en el moment de decidir si vol tornar al camí marcat o aventurar-se al destí d'altres camins. La por la fa contemplar amb enyorança el comportament "normal" i nomès la por i els records de pertànyer allà no la deixen avançar. Això si, ella no ho sap però ja és en el camí, aquell que no està marcat, aquell que ella mateixa marcarà.
ResponEliminaMoltes gràcies anònim per aquesta reflexió.
ResponEliminaEm quedo amb això..."la por i l'enyorança no la fan avançar".
No ha d'haver por i, el passat només ha d'estar per avançar...
Gràcies
Abraçada
Josep