Mirades, complicitat, paraules escollides...
El que toca en cada moment, riures a la taula, sopant,
entre menjar i beure, entre beure i parlar, entre parlar i menjar,
entre tu i jo.
I la nit anava escalfant i el beure, i el veure també.
Veure't, per beure't...
Arribà el moment, ja ho sabies.
Entre balls seductors, moviments de cos que parlaven sols.
El joc de seduccions avançava un nou moment
Va ser l'instint, va ser lo primitiu, va ser l'essència,
ho va donar el moment precís.
Ens vam apropar a l'hora i, la fusió va anar més enllà.
Llavis humits, anaven transmeten a tot el cos el desitj.
Moments de prínceps i princeses,
de contes de color de rosa.
Preciós!!!
Però aquell no era el moment, potser havia de ser abans o després, però ara no.
I marxarem separats, amb la mel als llavis,
fred al carrer i calor per dins.
Però la màgia del moment queda gravada en la retina per sempre més. I potser el futur...
PEP
PS: I qui em coneix sabrà llegir i, qui no...no ho llegirà, perquè no en sap
Vaja, jo no he sabut llegir ni la PD...
ResponEliminaperò el text m'ha agradat molt, el veure i el beure, llavis humits i desitjos... tot plegat m'ha portat a un record, potser no de contes de fades, però un record que m'agradaria tornar a viure. Potser en un futur...
de moment, la mel als llavis, com els teus protagonistes.
Una abraçada
Doncs si t'ha portat a un record, si t'ha fet sentir...és que aleshores saps llegir.
ResponEliminaMoltes gràcies per la teva visita pel meu raconet.
Abraçada.
Josep
Un joc de paraules i molta passió
ResponEliminai potser en el futur... es repetirà aquell moment, tant preciós, tant intens
aquell instant que sempre viurà
en les vostres ments.
Si "Estrella"
ResponEliminaUns instans en les vostres ments, en les nostres ments i en les seves ments.
Són instants de tots i de ningú.
Joc de paraules que evoquen un moment imaginari o no.
L'efecte ha de ser d'anar ha buscar un moment o, tocar l'emoció
Petons
Josep
Sense expectatives del que vindrà...simplement, un moment perfecte si és viscut amb plenitud, amb llibertat, amb entrega, amb passió, amb sensibilitat...Moments que ens fan vibrar, i sentir-nos més vius que mai. M'ha agradat llegir-te, les teves paraules sinceres (reals o no) han fet despertar la memoria dormida de cada racó de la meva pell que ha sentit aquest impuls de vida en moments també perfectes. Una abraçada. Segueix escrivint, és lo teu!
ResponEliminaGràcies per les teves paraules Núria...
ResponEliminaEl Jordi tenia el do de la paraula i, l'avi també, i pintar, i pensar i...
Ni un ni l'altre hi són físicament, però si en el record i en el cor. I en les seves paraules màgiques.
http://josepventura.blogspot.com.es/
Petons
Josep
Les teves paraules també tenen la màgia dels Ventura. Deixa-les que surtin, són dins teu.
ResponElimina