Primitius sentiments que arriben en forma de record del que un dia...
Sentir les paraules a cau d'orella una freda tarda d'hivern, tot escoltant música...
Les mans acaronant el tors masculí amb la delicadesa d'una ploma...
Tocant la guitarra del cos femení...
L'escalfor de la mirada, dolça, innocent, plena de vida...
Els llavis humits parlaven en silenci, acaronant sense mans, en forma de petons...
El cor batega amb uns tocs musicals, transformant-les en paraules d'amor, de passió...
El primer cop...l'últim
Un crit en carn viva, una discussió
I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia.
Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades.
PEP
PS: I aquesta cançó que acabo de descobrir ha despertat en mi aquest post
Evanescence Good Enough
Molt bonic! La música ens fa despertar sentiments, alguns sou prou bons per poder-los transmetre en paraules i compartir-los amb la resta!
ResponEliminaGràcies pel teu comentari Joana...
ResponEliminaIgual que tu comparteixes pensaments...ara va de debó
i comparteixes la música que et trasmet quelcom... Toni Zenet - Los mares de China
...dolçors fins ara oblidades... em fa sentir melanconia. M'agradaria escoltar-la amb música!!
ResponEliminaSiiii "ganxeta"
ResponEliminaLa música ens transporta a mons de records, de fantasia, d'un món paral.lel...
Gràcies per passar-te pel meu raconet d'imaginació