Jordi

Avui és un dia tan especial com ahir, com abans d'ahir, com demà, com demà passat...per a mi, com per les teves germanes, mare, dona, fill, amics...
Cada dia tinc un pensament, cada dia tinc un moment, cada dia et tinc al cap.
Vull parlar amb tu i no hi ets.
Només penso i penso.
Han passat dos mesos, com si fos ahir...Tinc la imatge al cap.
Jo no volia perdre't, però tu volies ser lliure, volar sense ales. Deslliurar-te d'aquest pes que et tenia empresonat des de fa tant de temps.
Però la teva llibertat tan anhelada té un preu, té el preu aquí a la terra i és la de viure empresonats al teu record per sempre.
He acceptat la teva decisió.

Ets el meu germà i sempre ho seràs. Sempre t'he admirat. Sempre has estat i estaràs molt important per mi.

Ara et vull dir en veu alta...t'estimo!!! Amb els ulls carregats de tristor, però al mateix temps amb el cor ple d'amor. Amb un crit que em "desgarra" el coll, que fa mal. Caic de genolls amb les mans a la cara, deixo anar totes les meves emocions, al temps que segueixo cridant...t'estimo!!!

Demà farà dos mesos. Sempre estaràs amb mi...


Josep

PD: El dia que tingui l'ocasió de tornar ha estar plegats...em sentiràs, encara sóc el germà gran.