Avui he somiat
No se si un mal son, no se si una premonició, no se...
De sobte el cel es posà negre i jo era l'única persona que es podia distingir sota d'aquell cel esfereïdor. Tot eren ombres que feien aquell paisatge molt més ombrívol, molta més por...Es distingien siluetes de persones però mai arribava a elles, ni elles a mi.
Va començar a ploure i no tenia intenció de parar, ho veia, veia que allò duraria per sempre més.
Paisatge fosc, ombrívol, amb pluja. Em va recordar The Road. Reconec que vaig plorar amb aquesta pel·lícula.
No veia el final, no veia la claror, no veia llum.
PEP
Potser aquest somni que descrius, sols és una part, la més fosca,com si fos un reflexe... És una part del camí, cal conéixer i recórrer totes les estacions, arribarà la primavera florida.
ResponEliminaAbraçada, plena de llum!
Com deia la cançó...
ResponElimina"Cada dia surt el sol..."
M'agafo a aquesta llum i, a abraçades plenes com la que em dediques.
Un altre per a tu.
JOSEP
Segueix la llum..sempre!
ResponElimina