Només un petó més

Has tornat...

Tanco els ulls per poder-me apropar, per olorar-te, per sentir-te, per escoltar-te...
I somrius, i jo també, torna a ser el mateix, però necessito tenir els ulls tancats.
No, no els vull obrir, no vull que marxis

Aprofito el dia, la nit, amb els ulls tancats sense voler veure el que hi ha quan els obri. 
Ens fusionem en una abraçada treta de les millors pel·lícules romàntiques, ajuntem els fronts i, poc a poc els nostres llavis es toquen, és càlid, segur, tranquil, el cor batega...la màgia ens transporta a aquell dia, aquella nit diferent, quan no varem pensar en cap conseqüència, tu i jo, només tu i jo.

Obro els ulls...

Encara estàs? no has marxat!!! Un crit surt del meu interior, un crit que trenca el cel, un crit cridant el teu nom.

Però el fil es prim, el fil de llum ens agafa, entre tu i jo. No vull que acabi, com diu la cançó...

Quan crec que ja no crec en mi
llavors m'esforço a recordar la teva cara al meu davant,
La meva orella escoltant la teva veu baixet parlant


I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades.

Només un petó més...


PEP