divendres, 14 de setembre de 2018

Cada dia aixeca una fulla com un somriure



Aquella planta moria, poc a poc...
Calia cuidar-la una mica
I no només era aigua el que volia
Volia escoltar les paraules que un dia li deien
Aquelles paraules a cau d'orella, escrites amb el cor, sortides per la boca i que feien olor a fresc

Aquelles que deien...
Aquelles que no ha tornat a escoltar

Però la planta renuncia a morir-se
Cada dia aixeca una fulla com un somriure
Perquè sap que li tornaran a dir!!!

I al vespre, li torna a caure una fulla
Ja li queden poques, però...

Cada dia aixeca una de les fulles com un somriure
I torna a somriure pel matí!!
I amb unes gotes d'aigua té prou, encara que no hi hagin paraules

I al vespre li torna a caure una fulla
Mentre li quedi una sola fulla no perd l'esperança i...

Cada dia aixeca la fulla que li queda com un somriure!!!


PEP

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada