dijous, 5 d’abril de 2018

Jocs



Vam estar jugant tota l’estona, aquell joc que saps que...acaba amb passió.
I ho sabem, oi?

“Quan la passió entra per la porta principal, el seny surt per la porta de darrera”

I va ser així que cada paraula, cada mot que sortia de les nostres boques tenien un significat que estava només dins del nostre vocabulari, el nostre diccionari que dia dia, conversa a conversa anava confeccionant-se, omplint-se d’un estil propi que només coneixíem tu i jo.

Anàvem apropant-nos una mica més, les paraules poc a poc quedaven enrere i vam passar a lleus tocs, certes carícies que feien que una dolça tremolor recorres cada centímetre del nostre cos.

I la humitat s’olorava en l’ambient, aquells petits apropaments varen passar a ser alguna cosa més que una simple i innocent carícia. 
La passió va passar a ser el principal raonament i veiem marxar la raó per la porta...

Però avui no tocava anar poc a poc, avui necessitàvem deixar anar els instints, cridar i esgarrapar...


Josep

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada