I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades. La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també. No tinc cap rancúnia. Josep
dilluns, 16 d’abril del 2018
Sempre desitjant-nos tornar a veure'ns
Veig en tu el reflex de la dolçor,
ulls clars i transparents de sinceritat,
ànima neta de mentides sense sentit,
Puc tocar les notes més precioses,
amb la música que em proporciona
la guitarra del teu cos...
Cossos que s'uneixen perfectament,
balls sensuals a totes hores,
fent del foc, el nostre hàbitat natural...
Parlem de tot i de res,
rient de tot i de res,
passegem sense mirar fins a on..
és igual, ens seguirem mirant, gaudint, desitjant-nos tornar a veure'ns després de marxar...
PEP
PS: I seguim mirant endavant, tot esperant el moment de cridar ben fort el teu nom i de que cridis ben fort el meu...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada