Present

Avui ha estat un dia especial...
Necessitava un parell de copets, i algun més per adonar-me de coses.
La gent s'entesta en megaprojectes...i no només parlo a nivell laboral, professional, no, no...per la vida mateixa.

Un horitzó el qual s'ha d'arribar per ser feliç. D'aquesta manera vas de frustració en frustració. Ets feliç mentre vas complint objectius. En el moment que el termini per complir-ho arriba i no es compleix, comença el neguit.

Ara me n'adono que quan més feliç he sigut ha estat en el moment que he anat fent petites coses sense cap tipus de pretensió i sense parar a pensar que sortirà.
Penso en aquestes últimes setmanes, he gaudit de certes coses que, fins avui, no m'he adonat que han estat molt enriquidores i no per la ment, si no per l'ànima.

Algun petit sopar, només per gaudir.
Una tarda de cinema rient i rient.
Un moment de copes parlant de coses banals sense importància.
Aquella quedada, passant el Garraf gaudint de les divagacions sobre la naturalesa humana.
Passejar per la platja. 
Passar tot un dia a Barcelona, dinant en un Hindú, amb molt bona companyia (per cert, moltes gràcies...un altre dia repetirem, o no)
Parar-me una estona llegint els posts dels meus amics blocaires, dient la meva, dient la vostra. Es tot un plaer pels sentits. 
Encara haig de recuperar alguna cosa que no havia d'haver deixat mai. Aquelles nits de teatre em van omplir molt i molt, jo anava una mica perdut, oi?

Tastar, respirar, olorar, tocar...sentir!!!

Són aquestes petites coses les que han estat realment importants. Sense mirar més enllà, gaudint.

Viure el present, com deia aquella dita, present significa regal, que millor que viure el regal del present.

PEP

PD: He estat buscant una fotografia per omplir aquest post i...al cap d'una estona de buscar he pensat que no cal...no posaré cap de fotografia.