dimarts, 4 de setembre del 2012

La teva llum


A vegades sento molt la teva absència...
Hi ha un foradet difícil d'omplir, però se que estàs bé i l'omplo de la teva llum.

Un petó allà on siguis

“Estenc la mà”
Estenc la mà i no hi ets.
Però el misteri d’aquesta teva absència se’m revela
més dòcilment i tot del que pensava.
No tornaràs mai més, però en les coses
i en mi mateix hi hauràs deixat l’empremta
de la vida que visc, no solitari
sinó amb el món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo,
i amb la mirada clara del qui estimen
sense esperar cap llei de recompensa.
M. Martí i Pol




PEP

1 comentari: