I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades. La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també. No tinc cap rancúnia. Josep
divendres, 27 de novembre del 2015
Melic
Encara ens mirem massa el melic, sense escoltar, sense escoltar del tot.
Potser en algun moment hem despertat i ens mirem els ulls, tot i que no als ulls (subtil diferència), però tornem a baixar el cap per mirar-nos de nou el melic.
Se que despertarem i ho tindrem del tot clar. Prendrem consciencia.
Serà el moment de seguir llegint el llibre, de passar un altre full (o pàgina)...potser serà l'última...potser serà el moment de tancar-lo, o de rellegir-lo, o de començar un altre.
Encara hi ha diferència. La diferència entre mirar-se o fer un pas enrere per ampliar la perspectiva.
Massa temps, potser ara és el moment de despertar del tot, de prendre consciència, de mirar més enllà, d'escoltar, de sentir.
PEP
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Una és de les que pensa que hi ha llibres que, un cop llegits, s'han de tancar del tot per tornar-los a obrir. Pas realment difícil, si la lectura ha estat intensa...però millor obrir-se a noves passions.
ResponEliminaAbraçada!
Gràcies Audrey...
ResponEliminaPotser el pas difícil ha estat aquest...tancar del tot per tornar a obrir. I un cop tancat...
Abraçada!!!
Un llibre és com l'amor a primera vista, si t'enamora et quedes enganxat assaborint-ne les paraules fins al final, però quan s'acava... en necessites més! Encara que el relleigeixis mai no serà el mateix.
ResponEliminaEn canvi hi ha llibres que per molts intents que facis no passes del primer capítol, aquets millor tancar-los de cop, per sempre.
No et capfiquis...
Ganxeta abraçada
Gràcies "Ganxeta"
EliminaTindré present el teu consell...i tant que el tindré present...
Abraçada del Professor Slump!