Amb la pau de les muntanyes, amb bogeria i equilibri, amb un crit amb carn viva. En secret i en silenci, arrisca’n en lo prohibit, tant en el fals com en el cert, amb el cor obert, per ser quelcom no perfecte, amb els teus defectes i manies.
T’ha dit “t’estimaré”.
Tu ho saps. I, desprès d’això dubtes?
Ja que em demanes consell, te’l donaré. No perdis l’oportunitat. Un cop a la vida passen aquestes coses, agafa-ho. Ho saps, veritat? Tens por, veritat?. Però m’has demanat consell, veritat?. Doncs això es el millor que et puc dir. Les coses no són tan senzilles, ho sé!!! Però es que som nosaltres qui les compliquem. De fet no son tan complicats els camins del cor, de fet només hi ha un de camí, SEGUEIX-LO.
Espero que et serveixi el consell.
Una abraçada!!!!!
PEP
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada