voldria que si marxessis...
el temps entre nosaltres
no poguessis oblidar.
Que recordis per uns instants
d'aquesta història els successos,
el caminar amb els seus riscos;
i el que jo et vaig saber estimar.
Que no oblidis per mi,
un moment, un suspir...
i sigui lent el seu gemec,
i aquest calmi el meu patir.
Que per les nits, recordis,
les entregues... les passions,
dels dies.. il.lussions
que vam viure tu i jo.
Saps estimat,
que voldria si marxessis....
que mai oblidis,
a qui un dia et va estimar tant.
Anònim (una bruixa bona)
Tots els meus sentits a flor de pell desprès de llegir aquesta poesia, llegeixo i la vista en gaudeix. Desprèn musicalitat, que és fa resò l'oïda. L'olor de sentiments profunds. El gust de les coses ben fetes y l'imaginació de tocar.
Gràcies amiga meva, és un regal. Però saps que m'has de regalar més d'un. Hauré de pensar en pagar-te drets d'autor.
Una forta abraçada:
PEP
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada