Quan creia saber moltes respostes, van venir i van canviar les preguntes!
(Albert Espinosa)
O dit d'una altre manera, ara que sabia les respostes a les preguntes, em canvien les preguntes...torna a buscar respostes...Quins collons!!!
PEP
I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades. La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també. No tinc cap rancúnia. Josep
La vida (que a vegades sembla que tingui vida pròpia) s'entesta en que no parem d'apendre i desapendre...
ResponEliminaAbraçada!
Bona interpretació de la frase...
ResponEliminaAbraçada!
Josep
Havia llegit aquesta frase però en boca d'algu altre.
ResponEliminaCrec que és important que no ens 'apalanquem' i que continuament tinguem preguntes noves. Renovar-se o morir...
Potser si que el problema és que vivim (visc) en el passat, en valors que avui en dia ja no valen. En noves variables que s'han de contemplar i no negar-les...
ResponEliminaSón aquestes les noves preguntes que es plantegen i necessiten de noves respostes.
Gràcies Ariadna, saps com valoro la teva opinió i punt de vista.
Josep