I ara assegut en l'escriptori de la meva ment, deixo anar la fantasia. Planen en mi moments entre núvols inconsistents de memòria, d'anades i vingudes, de connexions neuronals que fan que un tros de paper virtual prengui vida, prengui sentiments i desperti en mi dolçors fins ara oblidades.
La meva vida ha fet de mi el que sóc. No ho puc canviar. Una cosa és certa, he estat sincer amb tothom i a mi també.
No tinc cap rancúnia.
Josep
diumenge, 14 de maig del 2017
El Sol
De sobte va sortir el sol,
em va il·luminar i escalfar...
Aleshores em vaig adonar
que volia la seva llum,
que volia las seva escalfor.
M'has recordat a un post meu de fa moltíssim temps. La metàfora aquesta de sortir el sol, com a nou renéixer, m'és molt evocadora.
ResponEliminaDoncs si Xexu, m'ha vingut bé la metàfora.
ResponEliminaGràcies pel teu comentari