El viatge que fem en vaixell de paper que vàrem començar aquell dia en que els secrets es dilueixen entre el que vols fer i el que hauria de ser. Aquell dia de secret amagat en les ones d'anades i vingudes de petons i mans dolçes, mirades tendres que claven el cor i pugen les pulsacions...
Va arribar per fi en que el be i el mal, l'àngel i el dimoni s'abraçaren.
Res és impossible...res!!
Allò que les ones ens deien que teniem ganes de fer, allò que savíem i que desitjaven fer amb les corrents fortes, amb els perills del mar...
Però ens vàrem posar a la mar, encara que fos amb un vaixell de paper, però no ens calia un iot...
I només queden aquells peixos de mala mar, de boca grossa i dents esmolades...però com diu la cançó: Por la boca vive el pez, però aquest cop deixarà de ser.
PEP
PD: Ara és ara, demà és l'altre dia, demà passat arribarà i el futur guarda la sorpresa del bon viatge amb el vaixell de paper
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada