Déu existeix!!!

Déu existeix, sí. Però no de la manera que molts s’imaginen. I quan parlo de Déu no em refereixo al Déu cristià, sinó a qualsevol altre tipus de Déu de qualsevol altre tipus de religió.

Però com és? Realment té barba? Qui l’ha vist? Com es pot afirmar que existeix d’una manera tan alegre?.

Bé, de fet jo no tinc la resposta a aquestes, ni a cap altre pregunta que es pot formular sobre Déu. El que si que puc fer es algunes reflexions sobre aquest tema.

La gent creu amb coses o éssers que li puguin donar resposta a totes les preguntes que en aquest món no tenen resposta. Respostes sobre la vida, la mort, els fenòmens meteorològics, els fenòmens devastadors de la natura, les malalties incurables, la misèria en el mon, etc. També és la justificació a moltes de les accions que l’home fa, com les guerres en nom de Déu, etc.

Però Déu s’esvaeix en quan les preguntes que t’has fet comencen a tenir resposta. Si la pluja té una resposta i no és Déu qui la provoca, ja comencem a dubtar i alcem a la categoria de Suprem al científic que a aconseguit desvetllar aquest secret. Si la malaltia incurable d’un familiar o amic acaba curant-se, també passa el mateix. Quin sentit té creure en Déu, si un metge és capaç de curar? Serà el metge el Déu que busquem? Seran els nostres governants éssers suprems? O no, potser són els filòsofs, psicòlegs, psiquiatres, els que tenen la veritat absoluta?

Tots aquests personatges i d’altres, científics en general, són els que realment fan desaparèixer el mite de Déu. Tots han buscat, i trobat, resposta a coses que la religió ja havia donat abans.

Una de les principals característiques de l’home es la recerca de respostes a tot allò que ens preguntem, és un dels trets que ens diferencia dels animals, entre d’altres característiques.

Aleshores, quin sentit té seguir creien?
Aquesta es la veritable pregunta que ens hem de formular. Encara hi ha gent que es fa sacerdot, encara hi ha gent que es fa missionera, encara hi ha monges. Encara hi ha gent que sent científics, líders polítics, empresaris, etc. creuen. Com pot ser?.

Perquè creure és quelcom més que trobar respostes o justificar. Tenir un sistema de creences fort es el que ens fa tirar endavant cada dia, sigui aquest sistema de creença o un altre, tan si val, el cas es tenir alguna cosa la qual t’ajudi en els moments més desesperants d’aquesta vida. On estaríem alguns de nosaltres si no fos per això? La vida no es fàcil, i no es fàcil per ningú. Ja qui troba ajuda en la religió, ja qui ho troba en la filosofia, ja qui ho troba en el muntanyisme, en l’esport, etc., perquè no? Tot es vàlid per superar situacions difícils.

El meu cas? Suposo que una mica d’aquí i una mica d’allà. En alguns moments de la vida m’ha ajudat molt el fet d’haver llegit algunes “filosofades” de gent que, alguns cops son filòsofs reconeguts, i d’altres vegades de gent normal que amb les seves experiències han pogut treure conclusions positives (gràcies a tots ells). D’altres vegades la solitud de fer esport individual com el footing, la natació, etc., o simplement està sol meditant m’ha fet aixecar-me quan estava enfonsat. Però també el creure amb Déu m’ha ajudat, no amb la religió o l’església, de les quals tinc molts dubtes, però si en un ésser diví.

S’ha de tenir respecte per totes les creences o maneres de viure. No amb les destructives, però si les que fan enfortir l’ànima (no només en el sentit espiritual de la paraula), les que realment ajuden a les persones a ser més fortes.

Dóna-li llum i sentit a la vida!!!!!!!!!!!!

PEP